Diferir en opinió, ésser de parer o sentir divers. Ell dissenteix de mi en aquest punt. Ens avenim molt tot i que en això dissentim. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v intr [amb -eix] disentir, discrepar. Dissenteixo de l'opinió general, disiento de la opinión general.  [...]

discrepar dissonar diferir discordar divergir anar cadascú pel seu camí haver-hi tants caps tants barrets Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Una cosa, ésser diferent d'una altra. La seva teoria discrepa de la nostra. Aquestes dues teories discrepen totalment. Dissentir, no avenir-se amb algú en el parer, en l'opinió, etc. En temes d'ecologia, ell discrepa de mi. Ja sé que discrepem pel que fa al viatge. [...]

Dues coses que van en direccions diferents, anar separant-se cada vegada més. Els rajos de llum reflectits per un mirall convex divergeixen. Diferir d'una forma típica. Aquest peix divergeix dels de la seva família. Dissentir . Dues opinions que divergeixen. [...]

Acció de dissentir. Jo estic en dissentiment amb ell. Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia que podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual podia retardar o bé interrompre les deliberacions. dissentiment mutu [...]

exemple: assentir, atrevir-se, corregir, decidir, discutir, dissentir, divertir, partir, patir, reunir, seguir... En canvi, hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats purs, que no afegeixen aquest increment. Un d'aquests verbs és bullir, que es conjuga de la manera següent: Present d'indicatiu [...]

, pressents, pressent, pressentim, pressentiu, pressenten Present de subjuntiu pressenti, pressentis, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin Imperatiu pressent, pressenti, pressentim, pressentiu, pressentin En canvi, els verbs assentir i dissentir són incoatius i, per tant, es conjuguen com [...]

v intr p fr dissentir, discrepar.  [...]