Aquest signe doble és format per un parèntesi d'obertura [(] i un de tancament [)].

Els usos principals dels parèntesis són els següents:

1. Dins d'una oració marquen incisos, amb la finalitat de fer-hi aclariments o donar informacions complementàries. Per marcar incisos també s'utilitzen les comes i els guions, però es fan servir els parèntesis quan el text que s'hi vol incloure té un grau d'allunyament respecte al discurs més gran que el que indiquen els altres dos signes. La tria d'un recurs o d'un altre, però, sovint és subjectiva. Per exemple:

Nascut al Vilosell (les Garrigues) va marxar cap a Reus per estudiar medicina.
El van jutjar perquè tenia idees massa avançades per l'època (això és el que sembla després de llegir la documentació).
Les sigles no s'accentuen (vegeu l'explicació de la p. 24).

Quan l'incís és una oració completa, el punt s'escriu abans del parèntesi de tancament. Per exemple:

L'estrena d'aquesta pel·lícula ha tingut un èxit aclaparador. (Llegiu-ne la crítica a la pàgina 45 d'aquest diari.) L'argument ha sorprès a tothom.

2. Quan se cita el títol d'una obra en una llengua estrangera (llibres, pel·lícules, obres d'art, etc.) s'escriu en cursiva el nom original. Si es vol traduir al català, s'escriu el títol en català entre parèntesis i en rodona. Per exemple:

Les demoiselles d'Avignon (Les senyoretes del carrer d'Avinyó)

3. En les enumeracions verticals introduïdes per lletres es fan servir els parèntesis de tancament immediatament després de les lletres, que s'escriuen en cursiva, mentre que els parèntesis van en rodona. Per exemple:

a) nombres decimals
b) nombres naturals
c) nombres primers

4. Quan es volen incloure explícitament els dos gèneres d'un nom, adjectiu o pronom, tot i que el recurs habitual és utilitzar la barra inclinada per separar la forma abreujada del femení de la del masculí, es poden usar els parèntesis. Per exemple:

pediatre(a)

5. En les acotacions teatrals se solen usar els parèntesis en cursiva i amb el text també en cursiva. Per exemple: 

MANELIC (mig plorant): Ai, Tomàs, sense jo, el llop!...