per fi). 10 al fin del mundo fig i fam [muy lejos] a l'altre cap (o l'altra part) del món. 11 al fin y al cabo (o al fin y a la postre, o enfin de cuentas) al cap i a la fi, al cap i a l'últim, al capdavall, fet i fet. 12 con buen fin a fi de bé, amb bon fi. 13 con el solo (o único) fin amb la sola [...]
adv 1 [a la fi] al fin, por fin. Finalment va prendre el determini d'anar-hi, al fin tomó la determinación de ir. 2 [en fi, per fi] finalmente, enfin, por fin, para terminar (o concluir). Vull tocar, finalment, un darrer punt, quiero tocar, finalmente, un último punto. [...]
m 1 [acabament] acabamiento, fin, término. 2 tenir un bon acaball acabar bien (o en bien). 3 tenir un mal acaball tener un mal fin, acabar mal (o en mal). [...]
) fi a dar (o poner) fin a. 8 fer la fi del cagaelàstics [una persona] ir a menos, ir (o estar) de capa caída. 9 fer la fi del cagaelàstics [una cosa] ir al traste. 10 en fi enfin. 11 la fi del món (o dels temps) el fin del mundo, la consumación de los siglos. 12 per fi [en darrer lloc] por fin, por [...]
m 1 al capdavall [a la part inferior] abajo, abajo del todo. 2 al capdavall [a la fi] al fin, por fin. Al capdavall ha arribat!, ¡al fin llegó!3 al capdavall [al cap i a la fi] al fin y al cabo, al fin y a la postre. 4 al capdavall [considerat tot] en último término, en definitiva. 5 al capdavall [...]
f 1 [fin] conclusió. 2 [consecuencia de un razonamiento] conclusió. 3 [decisión, acuerdo] conclusió. No hemos llegado a ninguna conclusión, no hem arribat a cap conclusió. 4 pl [en discusiones escolásticas] conclusions. 5 en conclusión en conclusió, en suma. 6 sacar en conclusión [deducir] treure [...]
f pl 1 [darreria] postrimerías. 2 [folklore] fiestas. Les acaballes de la sega, las fiestas de fin de siega. 3 a les acaballes hacia el fin. A les acaballes del sopar, hacia el fin de la cena. 4 a les acaballes a fines, a últimos. A les acaballes de juny, a fines de junio. 5 a les acaballes [de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És emprat reemplaçant: Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis, al teatre, i en surto ara. Un complement introduït amb la preposició de. Ell parla sempre d'ella; jo no en [...]