. 11 a medida que a mesura que, tal com. A medida que el tren corría, a mesura que el tren corria. 12 colmar (o llenar) la medida omplir la mesura, arribar al límit (o a l'extrem). 13 en cierta medidaen certa manera, d'alguna manera. 14 engranmedida sobre manera, engran manera. 15 en la medida de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De dimensions superficials, de capacitat, en quantitat, d'intensitat, considerables, que excedeixen la mida ordinària o usual. Una sala gran. Un estany gran. Una plaça gran. El carrer gran o major d'un poble. Un safareig molt gran. Aquestes sabates em són grans. Un gran esforç. [...]
adv 1 [en qué medida] quant. No te imaginas cuan podrido está el mundo, no t'imagines quant podrit està el món. 2 tan... com. Cayó cuan largo era, caigué tan llarg com era. 3 tan... cuan tan... com. El castigo será tan grande, cuan grande fue la culpa, el càstig serà tan gran com gran fou la culpa. [...]
Els adjectius major i menor signifiquen 'més gran' i 'més petit'. Aquests adjectius són habituals en expressions més o menys lexicalitzades, com ara: la major part de, festa major, causes majors,
orde major, força major, estat major, carrer major, pal major,
vela major, major d'edat, menor d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És emprat reemplaçant: Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis, al teatre, i en surto ara. Un complement introduït amb la preposició de. Ell parla sempre d'ella; jo no en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten: L'indret on és o s'esdevé alguna cosa. He viscut en tres cases diferents. Una estàtua que hi ha en una de les places de la ciutat. Jo no he trobat en ell l'ajut que esperava. Expressar-se en termes violents. Doctor en farmàcia, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el català central en registres informals, forma masculina de l'article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms començats en consonant. L'Antoni i en Joan. La Maria i en Pere. L'Alemany i en Pujol. En Remuga. En el baleàric en registres informals, forma masculina de l [...]