Fer perdre la flexibilitat (a alguna cosa), fer esdevenir rígid. Perdre la flexibilitat, esdevenir rígid. Els baldons s'encarcaraven amb el fang. Els dits se li encarcaraven en agafar la ploma. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

enrigidir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Encarcarar, posar rígid. La cua se li enravenà com un escombrall. Adoptar un posat tibat. Enravenar-se d'arrogància. Els llegums i les verdures, endurir-se quan es refreden abans d'acabar de coure's o per un excés de fred, per les gelades. Enrederar-se.  [...]

v tr 1 [entumecer] entumir, enrederar. 2 [poner tieso] enravenar, encarcarar, enrederar. v pron 3 [ponerse tieso] enrederar-se, enravenar-se, encarcarar-se.  [...]

enrigidir. encarcarar(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 encarcarar enredaro enrederar(pel fred) enrederir(≠ endarrerir) anquilosar(les articulacions) 2 (enrigidir-sepron.) enravenar-se encordar-se. Estava tot encordat d'un mal aire. engalavernar-se encartonar-se apergaminar-se envidriar-seo envidreir-se Ant. Assuaujar. Manuel Franquesa i [...]