Posar a dalt, al cim, d'un lloc elevat. Enfilar-se en un punt elevat, posar-se dalt d'un arbre o d'un lloc elevat. Els vaig trobar quan s'encimbellaven pels arbres. Portar (algú) a un alt rang, a una posició elevada. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [posar a dalt de tot] subir a [lo alto de]. 2 [en una empresa o organització] encumbrar, ascender, elevar. L'encimbellà al rang de superintendent, lo encumbró al rango de superintendente. v pron 3 [en un pic] subir a [lo alto de], ascender intr. Van encimbellar-se a l'Everest, subieron al Ev [...]

elevar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'encimbellar o d'encimbellar-se; l'efecte. [...]

v tr 1 encimbellar, enlairar, encastellar. 2 fig [ensalzar] encimbellar, exalçar, enaltir, enlairar. v pron 3 encimbellar-se, enlairar-se, encastellar-se. 4 fig [desarrollarse] enlairar-se. 5 fig [envanecerse] envanir-se.  [...]

v tr 1 encimbellar, enfilar. 2 fig [ascender de categoría] encimbellar, pujar (o fer pujar). 3 amer [abochornar] enrogir. v pron 4 [subir] encimbellar-se, enfilar-se. Los encontré encaramados a los árboles, els vaig trobar enfilats pels arbres. 5 fig [alcanzar un puesto elevado] pujar intr. 6 amer [...]

v tr 1 amer [encumbrar] encimbellar. v pron 2 [engreirse] envanir-se.  [...]

v tr 1 enlairar, encimbellar. v pron 2 fig [engreirse] entonar-se, enfaristolar-se, altivar-se, envanir-se.  [...]

v tr 1 encimbellar. 2 jocs afegir una posta. 3 amer [añadir] afegir. v pron 4 elevar-se, alçar-se.  [...]