Algú o alguna cosa, fer que (una tela) perdi llargada o amplada contraient-se. L'aigua calenta encongeix els jerseis. Aquesta roba, rentant-la s'ha encongit. Arronsar (el cos o algun dels seus membres). Encongeix les cames i deixa'm passar. S'havia d'encongir per posar-se el vestit de sa [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [arronsar] encoger. 2 [un teixit] encoger. L'aigua calenta encongeix la llana, el agua caliente encoge la lana. v pron 3 [un teixit] encogerse, encoger intr. Aquesta roba no s'encongeix, esta ropa no encoge. 4 [arronsar-se] encogerse. Encongir-se d'espatlles, encogerse de hombros. 5 fig enco [...]

Acció d'encongir o d'encongir-se; l'efecte. Qualitat d'encongit. Estat de qui se sent encongit. [...]

matèria. Algú, abstreure's, preocupar-se intensament per la feina o la tasca que fa. Fer encongir (una roba). L'aigua embeu els teixits de llana. Encongir-se. He rentat el jersei nou de llana i s'ha embegut.  [...]

Posició consistent a encongir el tronc i flexionar la cama de suport, que s'utilitza per a executar les voltes d'una pirueta. [...]

Posició consistent a encongir el tronc i flexionar la cama de suport, que s'utilitza per a executar les voltes d'una pirueta. [...]

v tr 1 [estrechar] encongir. El agua caliente encoge la lana, l'aigua calenta encongeix la llana. 2 [contraer] arronsar, encongir. v intr 3 [tela] encongir-se pron. Esta ropa no encoge, aquesta roba no s'encongeix. v pron 4 [estrecharse] encongir-se. 5 [contraerse] arronsar-se, encongir-se [...]

f 1 anat hombro m. 2 reg ant anat [esquena] espalda. 3 [tall de carn de xai] espalda. 4 [de porc] paletilla. 5 gràf hombro m. 6 a les espatlles a (o en) hombros, a cuestas. 7 arronsar (o encongir) les espatlles (o arronsar-se [o encongir-se] d'espatlles) encogerse de hombros. 8 arronsar (o [...]

1 ampliar, dilatar. 2 separar, eixancarrar. 3 (eixamplar-sepron.) Cp. esponjar-se Ant. Estretir i estrènyer. Encongir. Empetitir. Enxiquir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]