Emportar-se. Pots endur-te alguns llibres, si en trobes d'interessants.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com dur.  [...]

v pron → emportar-se  [...]

emportar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Endur-se (una cosa) amb impuls violent. Arramassar. [...]

Que no té, no demostra, por. El duc, serè i impàvid, esperava l'escomesa dels enemics. Miraré la mort amb rostre impàvid. Impassible 2. Els dos fossers esperen impàvids l'hora d'endur-se el mort al cementiri.  [...]

Encomanar-li que faci alguna cosa de pressa. menar-se'n algú Endur-se'l.  [...]

Un organisme viu, augmentar gradualment en virtut de la seva força vital. Aquesta planta creix molt de pressa. Aquest noi no creix: sempre el veig igual. Créixer la barba, els cabells. Un riu o una massa d'aigua, pujar de nivell. El riu va créixer fins a endur-se el pont. Anar [...]

Per designar l'acció de portar alguna cosa amb si sortint d'un lloc es pot fer servir tant el verb emportar-se com el verb endur-se: M'emporto les claus del cotxe. Pots endur-te les revistes que vulguis. Quan aquests verbs s'utilitzen per dir que un menjar o una beguda se serveix expressament [...]

Endur-se la pilota de terra aixecant-la amb les mans. [...]