Sobresalt. [...]

m susto, sobresalto.  [...]

sobresalt astorament espant por. M'has fet por, m'has donat un surt. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

surt. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Hi ha verbs que tenen una forma lexicalitzada amb el pronom es i el pronom en, com ara sortir-se'n i tornar-se'n. El verb sortir, quan apareix amb la forma sortir-se'n, significa 'resoldre convenientment una situació dificultosa'. I el verb tornar, quan adopta la forma tornar-se'n, significa 'part [...]

m 1 p fr [flechilla] dardell, fletxa f. 2 [sobresalto] espant, ensurt, sobresalt. Dar un repullo, donar un espant.  [...]

m 1 surt, ensurt, esglai, sobresalt, espant. 2 darse (o llevarse, o pegarse) un susto tenir un ensurt (o un surt, o un espant, etc). 3 no pasó del susto no ha estat res més que un espant.  [...]

m 1 [movimiento brusco] sobresalt. 2 fig [susto] surt, ensurt, sobresalt. 3 de sobresalto [de repente] de sobte, sobtadament. 4 de sobresalto [de improviso] d'improvís.  [...]

m 1 [griterío] esvalot, xivarri, cridòria f. 2 [motín] avalot, tumult, motí. 3 [desorden] desori, desgavell, enrenou. 4 [sobresalto] ensurt, sobresalt. 5 pl amer rosetes [de blat de moro] f, crispetes. 6 alborotos públicos avalots, desordres, rebomboris.  [...]

m 1 [por forta i sobtosa] espanto, pavor, terror. 2 [ensurt] susto. 3 agafar espant sentir espanto. En veure'l va agafar espant, al verle sintió espanto. 4 donar un espant [espantar] dar (o pegar) un susto. 5 infondre espant causar espanto. 6 tenir un espant darse (o llevarse, o pegarse) un susto.  [...]