Inflar, fer esdevenir túmid. Fer tornar ert, balb, insensible, (un membre). Entumir-se els dits del fred, de la humitat. Ensopir 1 . [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

v tr 1 [inflar] entumecer, hinchar. v pron 2 entumecerse.  [...]

inflar. Ant. Desentumir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'entumir o d'entumir-se; l'efecte. Sensació subjectiva d'adormiment. [...]

v tr 1 [entumecer] entumir, enrederar. 2 [poner tieso] enravenar, encarcarar, enrederar. v pron 3 [ponerse tieso] enrederar-se, enravenar-se, encarcarar-se.  [...]

[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 [entorpecer] entumir, adormir, insensibilitzar. El frío le entumecía los miembros, el fred li entumia els membres. 2 [hinchar] inflar, entumir. v pron 3 [los miembros] entumir-se, enrederar-se. 4 [las aguas] inflar-se, créixer intr.  [...]

1 entumir(una part del cos) embotornar, íd. embutllofar, íd. reinflar, esp. la fusta, per la humitat. distendre. Els gasos li distenien l'estómac. botinflar-se(només en la forma pron.) embotir-se botir-seo botir(intr.) rebotir(intr.) estufar-se bufar-se bofegar-se, fer bòfega, inflar-se [...]