FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En les colles de castellers, nen o nena del penúltim pis del castell o torre que s'acotxa damunt dels dosos per tal que l'enxaneta el cavalqui i coroni el castell. Halterofilista. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Caracteritzat per una certa picardia, insolència i manca de pudor. Un posat canalla. Canta cançons canalles que voregen l'obscenitat. Anava al Paral·lel a veure espectacles canalles. Grup de castellers que ocupen els pisos dels dosos, de l'aixecador i de l'enxaneta. L'agilitat de la canalla ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més gran. [usat generalment en pl.] Figura acrobàtica de dimensions, alçària i forma variables, sovint amb moviment, formada per falconers enfilats els uns damunt dels altres en diferents posicions, pròpia de certes festes populars. En els falcons l'enxaneta estén els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(algú) per guanyar-li la voluntat, despertar-li el desig de fer una cosa, recaptar-ne un favor. Ja fa temps que en Quim fa l'aleta a la Maria. fer l'aleta En les colles de castellers, gest que fa l'enxaneta amb la mà enlaire en el moment de coronar el castell o el pilar. [...]
Arribar, l'enxaneta, al capdamunt d'un castell, encavalcat damunt l'aixecador amb els peus sobre les espatlles dels dosos o damunt dels peus de l'aixecador. [...]