FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a cridar algú, per a cridar-li l'atenció. Expressió usada com a precedent d'una objecció, d'una rectificació, etc. Ep! Jo no hi estic d'acord. [...]
interj 1 [per a cridar algú] ¡eh!2 [per a cridar l'atenció] ¡eh! Ep!, soc aquí!, ¡eh!, ¡estoy aquí!3 [per a fer una objecció, una rectificació] ¡ojo!, ¡alto ahí!, ¡cuidado! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, transportar-se d'un lloc al lloc on és qui parla o aquell a qui parla, moure's amb moviment contrari al designat per anar. Vine, acosta't, que t'he de dir una cosa. Vindràs aquesta tarda al cafè? Hi serem tots. —Ep, tu, vine! —Ja vinc. Si algun cop vinc a [...]
interj 1 [con tono interrogativo] eh? Que no tenga que decírtelo otra vez, ¿eh?, que no t'ho hagi de tornar a dir, eh?2 [con tono exclamativo] eh!, ei!, ep! ¡Eh, señora!, eh, senyora! [...]
-ta adj 1 quiet -a. Una vida quieta, una vida quieta. 2 [en reposo, sin moverse] quiet -a. Estaba la mar quieta, feia una mar quieta. 3 no poder estarse quieto no poder estar-se quiet, ésser el cul d'en Jaumet, ésser un belluguet. 4 ¡quieto! estigues quiet!, ep!, vigila! [...]