Llançar saliva de la boca. No escupis a terra. Es passa el dia estossegant i escopint. escopir a la cara d'algú [o escopir a algú a la cara] Manifestar-li el més gran menyspreu. escopir al cel Rebre de retop el mal que es vol fer a d'altri. Aquesta denúncia que ha fet [...]

El verb que heu cercat es conjuga com collir.  [...]

Llançar de la boca alguna cosa que no sigui saliva. [...]

Llançar saliva de la boca. [...]

Repel·lir, no deixar passar una cosa a l'interior. [...]

v intr 1 escupir. Prohibit d'escopir a terra, prohibido escupir en el suelo. v tr 2 escupir. El malalt escopia sang, el enfermo escupía sangre. 3 [repel·lir] escupir. Aquesta fusta escup la pintura, esta madera escupe la pintura. 4 fig escupir, arrojar. Els canons escopien metralla, los cañones [...]

Les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i derivats: acollir, escollir, recollir; descosir; ressortir, sobresortir...) presenten una u quan la síl·laba tònica recau en l'arrel i una o en tots els altres casos. Per exemple, les formes següents tenen l'arrel tònica: cull [...]

1 escopinar gargallejar esputar(med.) expectorar(med.) arrencar, terme popular per expectorar. 2 llençar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Cometre una falta consistent a llançar de la boca el protector bucal en el transcurs d'un combat. [...]

Escopir 1.  [...]