Fatigar-se, fer-se malbé, la gola a força de cridar. No t'esgargamellis a cridar-lo, que no et sent: és massa lluny. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Fatigar-se, fer-se malbé, la gola a força de cridar. [...]

v pron desgañitarse.  [...]

cridar, fatigar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Esgargamellar-se . M'he esgolat cridant-te i no has vingut. [...]

Esgargamellar-se, escanyar-se cridant. La bruixa s'escarcanyava com si volgués clavar les seves paraules a les orelles dels animals. [...]

Fer crits (a algú) renyant-lo, reprenent-lo, etc. Barallar-se a crits. Avui he sentit com mare i filla s'escridassaven al replà de l'escala. Esgargamellar-se cridant. [...]

Belar. Esgargamellar-se. Per molt que t'esbeleguis, no et creurà, és un tossut. [...]

v pron [esgargamellar-se] desgañitarse.  [...]