Causar esglai (a algú). N'hi havia per a esglaiar qualsevol. Esglaiava de pensar el perill que corríem. Ésser pres d'esglai. Va estar a punt de caure a l'abisme: tots ens vam esglaiar.  [...]

Conjugació del verb que heu cercat.  [...]

v tr 1 asustar, horrorizar, espantar. N'hi havia per a esglaiar qualsevol, era como para asustar a cualquiera. v pron 2 asustarse, horrorizarse, espantarse.  [...]

espantar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Esglaiar.  [...]

Esglaiar.  [...]

no tornar-s'hi calia no tenir sang a les venes. sang calenta Apassionament, irascibilitat. Tenir sang calenta. Ser de sang calenta. sang freda Possessió de si mateix davant allò que ens pot irritar, exaltar, fer perdre la serenitat, esglaiar, etc. Tenir sang freda. No perdre la sang [...]

v tr 1 [de miedo] esglaiar, sobresaltar, esporuguir. 2 [coger desprevenido] sobreprendre. v pron 3 corgelar-se, sangglaçar-se, estremir-se de por.  [...]

v tr 1 [dar miedo] espantar, esglaiar, esfereir, espaordir. 2 colpir, sobresaltar. 3 [ahuyentar] espantar, foragitar. Asusta a las moscas con la mano, espanta les mosques amb la mà. 4 escandalitzar, ofendre. v pron 5 espantar-se, esglaiar-se, esfereir-se, espaordir-se. Asustarse por (o con) nada [...]

v tr 1 [apartar] apartar. 2 fig [hacer volver atrás] retreure, fer tornar enrere. 3 fig [asustar] esporuguir, espantar, acovardir, esglaiar. v pron 4 esporuguir-se, espantar-se, esglaiar-se.  [...]