Un dels significats més habituals del verb esperar és 'restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa'.
En aquest cas, es pot construir com un verb transitiu o bé com a intransitiu pronominal i, aleshores, pot regir les preposicions a o fins a. Per [...]
v tr 1 [aguardar] esperar. Te esperaré en el bar de la esquina, t'esperaré al bar de la cantonada. Espera a que lleguen los otros, espera que arribin els altres. 2 [desear] esperar. Espera una recompensa, espera una recompensa. 3 fig i fam esperar. 4 cuando menos se lo esperaban quan ningú no s'ho [...]
v tr 1 [creure] esperar. Espero que vindrà, espero que vendrá. 2 [desitjar] esperar. Esperar una recompensa, esperar una recompensa. Espero que ho aconsegueixis, espero que lo consigas. 3 esperar, aguardar. Esperar algú, esperar a alguien. 4 abs esperar, aguardar. Esperem una mica més, esperemos [...]
El verb esperar, que s'utilitza habitualment en el sentit de 'restar en un lloc fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa', és transitiu i, per tant, regeix un complement directe. Per exemple:
Fa una hora que l'espero (i no Fa una hora que li espero).
Tothom l'esperava ansiosament (i no Tothom li [...]
.
També hi ha altres formes de dir el mateix utilitzant expressions amb el verb esperar, com ara (tot) esperant o mentre + esperar. Per exemple:
(Tot) esperant la vostra resposta, us saludem atentament.
Mentre esperem la vostra resposta, us saludem atentament.
[...]
L'adjectiu donat, donada té el significat de 'determinat, però no explicat amb precisió'. Així, es pot dir:
Després d'esperar força estona, vaig decidir anar-me'n en un moment donat.
Sobre una melodia donada, va fer un acompanyament fantàstic.
[...]
En català es poden fer servir diversos adverbis i locucions amb aquest valor d'aproximació: almenys, si més no, pel cap baix, ben bé, com a mínim, tirant curt, etc. Per exemple:
En Jaume, si més no, ha mostrat interès per la situació.
Encara trigaran almenys mitja hora.
Ens haurem d'esperar ben [...]
Les oracions subordinades substantives que tenen el verb flexionat s'enllacen amb la principal amb la conjunció que. Malgrat que de vegades s'omet aquesta conjunció, sobretot quan a l'oració principal hi ha verbs com ara demanar, pregar, esperar, agrair, etc., en tots els casos i registres cal [...]
infinitiu fa de complement directe de certs verbs que expressen voluntat, intenció o desig (aconseguir, acordar, admetre, afirmar, cercar, consentir, creure, decidir, desitjar, esperar, oferir, permetre, prohibir, refusar, resoldre, etc.). També amb el verb gosar. Per exemple:
Han acordat (de) dirigir l [...]