Fer dreçar (el pèl, les plomes d'un ocell, etc.). El vent li estarrufava les plomes del pit. El pèl, les plomes, etc., dreçar-se. El pèl se li estarrufava amb el vent. El gat s'estarrufà i feu senyal de saltar-li al coll. L'ànec s'estarrufa vora les aigüe [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [el pèl] erizar. El vent li estarrufa els cabells, el viento le eriza el pelo. 2 [les plomes] ahuecar, esponjar. v pron 3 [els ocells] ahuecarse. 4 [un gat] erizarse, arquear el lomo. 5 fig [envanirse] ahuecarse, hincharse, ponerse hueco.  [...]

1 estufar(->) arrufar-se(només pron.) esborrifar-se(els cabells) eriçar-se(->) 2 Fig. envanir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'estarrufar o d'estarrufar-se; l'efecte. [...]

Estarrufar els cabells pentinant-los o respatllant-los a repel. [...]

v tr 1 eriçar, estarrufar, fer eriçar. El frío le erizaba el pelo, el fred li eriçava els cabells. v pron 2 eriçar-se. Se me eriza el pelo, se m'ericen els cabells.  [...]

v tr 1 [hinchar] inflar. Inflar una pelota, un globo, un neumático, inflar una pilota, un globus, un pneumàtic. 2 fig [exagerar] inflar, exagerar. Inflar una noticia, inflar una notícia. 3 fig [envanecer] inflar, estarrufar. v pron 4 [hincharse] inflar-se. 5 fig [envanecerse] inflar-se, envanir-se.  [...]

Dreçar els cabells. S'usa esp. com a pron. esborronar esborifaro esborrifar estarrufar posar els pèls de punta arrufar-se el pèl(només pron.) eriçonar(Alc.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. eriçar(el cabell) estarrufar(el pèl) redreçar(->) aixecar. 2 erigir. 3 v. intr. Anar dret, un camí, a un lloc. conduir. menar. Aquest camí mena a la platja. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]