Treure la tavella (a un llegum). Fer trossos (una cosa) llançant-la violentament contra una altra, pegant-hi un cop o cops. Fa un sol que estavella. El cotxe es va estavellar contra un arbre. Les nostres idees s'estavellaren contra una oposició sistemàtica. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 estrellar, estampar. Estavellà el cotxe contra els arbres, estrelló el coche contra los árboles. v pron 2 estrellarse, estamparse. 3 fig estrellarse. Es va estavellar contra l'adversitat, se estrelló contra la adversidad.  [...]

esmicolar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Estavellar 1 . Esbajocar fesols, faves. [...]

Acció d'estavellar o d'estavellar-se; l'efecte. [...]

Expressa relacions que denoten: Direcció devers quelcom fins a topar-hi o posar-s'hi en contacte. La pluja batia contra els vidres. Topar contra un obstacle. La barca es va estavellar contra les roques. Posició en contacte amb. Una escala recolzada contra la paret. Direcció [...]

v tr [legumbres] esbajocar, estavellar.  [...]

v tr 1 [romper] estavellar, esbardellar. 2 [huevos] fer... ferrat. Estrellar dos huevos, fer dos ous ferrats. 3 [constelar] constel·lar. v pron 4 [romperse] estavellar-se, esbardellar-se, escarxar-se. 5 fig [fracasar] estavellar-se. Mis esfuerzos se estrellan contra la adversidad, els meus [...]

que una substància sòlida s'esmicoli. estavellar, esmicolar una cosa llançant-la contra un cos o pegant-li cops. concassar, esmicolar una substància dura per mitjà d'un piló, etc. escarxar-se, esmicolar-se. espoltrir-se, íd. escrostonar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]