FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'estirar i amollar alternativament. En una negociació, alternança d'exigències i concessions. Hi hagué un tens estira-i-arronsa, però finalment firmaren el contracte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prova de força que consisteix a agafar-se dues persones per la mà i, amb els colzes reposant sobre una superfície plana, tractar cada una de torçar el braç de l'altra. Fem un torcebraç i veurem qui té més força. Estira-i-arronsa entre dues persones [...]
, Poble-sec; cul-de-sac, qui-sap-lo, etc.
Si el compost resultant pot dificultar o alterar la lectura dels components, a causa de les lletres concurrents: alt-alemany, pit-roig, plats-i-olles, estira-i-arronsa, mira'm-i-no-em-toquis; Bell-lloc, Puig-reig, Sala-d'Heures, etc.
Si el primer element du [...]
loc 1 fam [dimes y diretes] nyic-i-nyac, raons, renyines. 2 andar en dares y tomares estar sempre amb l'estira-i-arronsa, barallar-se per poca cosa, anar amb misèries. [...]
[ant: dame acá] 1 dona'm, porta aquí. 2 andar al daca y toma fam i p fr estar sempre amb l'estira-i-arronsa, barallar-se per poca cosa, anar amb misèries. 3 toma y daca fam dona-me'n que te'n donaré, un té vol un do, qui dona rebre espera. [...]
m 1 anat [latido] pols. 2 [muñeca] canell, puny. 3 [firmeza en la mano] pols. Tener buen pulso, tenir bon pols. 4 [prudencia] tacte, seny. 5 [oposición entre dos partes] torcebraç, estira-i-arronsa. 6 amer [pulsera] polsera f, braçalet. 7 a pulso a pols. 8 echar un pulso fer un torcebraç. 9 pulso [...]
, granejar. 37 tirar largo (o de largo, o por largo) fig [calcular por encima] tirar llarg. 38 tira y afloja fam estira-i-arronsa. El matrimonio es un tira y afloja, el matrimoni és un estira-i-arronsa. v pron 39 tirar-se, llançar-se. Tirarse al río de cabeza, llançar-se de cap al riu. 40 llançar-se. Tirarse [...]