Resultats de la cerca frase exacta: 14

1. estranyar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allunyar (algú) del seu país, d'una companyia, etc. Causar estranyesa (a algú). Això l'ha estranyat molt. Sentir estranyesa. Ell s'estranya que no hagis vingut més aviat. Causar estranyesa a algú. Això li ha estranyat molt.  [...]
2. estranyar
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]
3. estranyar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [allunyar] extrañar, apartar, alejar. 2 [causar estranyesa] extrañar, asombrar, sorprender. No m'estranya gens, no me extraña en absoluto. v intr 3 extrañar. A la Maria li va estranyar molt que no vinguessis a dinar, a María le extrañó mucho que no vinieras a comer. v pron 4 [sentir [...]
4. estranyar
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 allunyar. 2 Causar estranyesa. sorprendre meravellar fer estrany. Em fa molt estrany que hagi dit això. reprendre. Aquella notícia el va reprendre molt. venir de nou(a algú una cosa) deixar de pedra. La notícia el deixà de pedra. 3 (estranyar-sepron.). Sentir estranyesa. no saber-se aven [...]
5. estranyament 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'estranyar; l'efecte. [...]
6. mutisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de restar callat, sense dir mot. El seu mutisme va estranyar tothom. Silenci obstinat. Va estar-se tota la reunió en el mutisme més absolut. Actitud adoptada per causes patològiques d'origen mental, consistent a no parlar ni respondre a cap pregunta. [...]
7. destroncar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un árbol] troncar, tallar. 2 fig [un miembro] desllorigar, desconjuntar, dislocar. 3 fig [embarazar a uno] embarassar, embargolar, embargar. 4 fig [cansar] baldar. 5 fig [interrumpir] estranyar, tallar, interrompre. 6 agr [descuajar] desarrelar, arrencar de soca-rel.  [...]
8. extrañar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [asombrar] estranyar. Esto me ha extrañado mucho, això m'ha estranyat molt. 2 [sentir la novedad de algo] sentir-se estrany en. Extrañar la cama, sentir-se estrany en el llit. 3 [echar de menos] enyorar, trobar a faltar. 4 [desterrar] estranyar, exiliar, bandejar, desterrar, foragitar. 5 [...]
9. admirar (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [entusiasmarse] admirar. Admiro su gran talento, admiro el seu gran talent. 2 [asombrar] admirar, sorprendre, estranyar, xocar. Me admira tanta amabilidad, em sorprèn tanta amabilitat. 3 es de admirar [asombrarse] és estrany, és sorprenent, és xocant. 4 quedarse admirado [maravillarse [...]
10. exiliar
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desterrar estranyar, allunyar algú del seu país. bandejaro bandir proscriure relegar. Relegar algú a una illa. confinar internar deportar expulsar(un estranger) expatriar(forçosament o voluntàriament) condemnar a l'ostracisme Ant. Repatriar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]
Pàgines  1 / 2 
Pàgina  1  2  Següent >>