Per anomenar l'acció d'obligar una persona física o jurídica, amb violència, amenaces o intimidació, a fer o cometre un acte o negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni es pot fer servir el verb extorsionar. El verb extorsionar va acompanyat d'un complement directe que expressa la persona o entitat en qui recau l'extorsió. Per exemple: 

Les bandes armades extorsionen la població.
El detingut està acusat d'extorsionar diverses entitats bancàries. 

El verb extorquir es refereix a aquesta mateixa acció. Segons el diccionari normatiu, però, el complement directe que acompanya extorquir expressa allò que s'extorqueix (diners, possessions, etc.). Per exemple: 

L'exèrcit invasor va extorquir els tresors del regne.
El detingut està acusat d'extorquir grans quantitats de diners als empresaris. 

Malgrat que algunes obres lingüístiques recullen l'ús dels verbs extorsionar i extorquir, indistintament, acompanyats de la persona o entitat en qui recau l'extorsió, aquest ús del verb extorquir no és normatiu.