Els adjectius major i menor signifiquen 'més gran' i 'més petit'. Aquests adjectius són habituals en expressions més o menys lexicalitzades, com ara: la major part de, festa major, causes majors, orde major, força major, estat major, carrer major, pal major, vela major, major d'edat, menor d'edat, mal menor, orde menor, etc. 

Els adjectius major i menor també s'utilitzen en l'àmbit de la música, aplicats a intervals musicals. Per exemple: una tercera major, una segona menor.

Aquests adjectius són també habituals en l'àmbit de les matemàtiques. Per exemple: diagonal major, diagonal menor, el major divisor comú, marca el nombre menor de la sèrie següent.

Ara bé, fora d'aquests casos, generalment en comptes de fer servir els adjectius major i menor s'usen altres construccions. Per exemple:

És un polític que ha adquirit més relleu en els darrers anys. 
Caldria estudiar el fenomen amb una profunditat més gran. 
Us aplicarem el descompte sobre el preu del producte de menys import.
El fill petit de la família és el més trapella.
Tenien dos pisos, l'un més gran que un altre.
La veïna de dalt és una dona gran. 

Cal tenir en compte que hi ha parlars en què aquests adjectius tenen un ús més destacat. Per exemple, en els parlars valencians, es fa servir l'adjectiu major per expressar el sentit de 'adult' o d'una edat avançada (una dona major).