FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliurar (alguna cosa) a la fe d'algú comptant amb la seva fidelitat. Li vaig fiar un secret. Vendre sense cobrar al comptat. No ens volen ni fiar el pa. En aquella botiga no fien. Fiançar. Fer fermances, declarar-se fiador o pagador. Tenir confiança en algú, en alguna [...]
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [salir garante de otro] fiar, fiançar. 2 [vender] fiar. En aquella tienda no fían, en aquella botiga no fien. v intr 3 [confiar] fiar, confiar, refiar-se pron. Fiar en su palabra, confiar en la seva paraula. 4 no ser de fiar [una persona] no ésser de confiança. v [...]
v tr 1 [confiar] fiar, confiar. Li vaig fiar un secret, le fie un secreto. 2 [vendre] fiar. 3 abs fiar. En aquesta botiga no fien, en esta tienda no fían. 4 dr [fiançar] fiar, afianzar. v intr 5 [confiar] confiar, fiarse pron (o fiar), tener confianza. Fiar en un amic, confiar en un amigo. Fiar en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, llenties, arròs. Escollir. D'aquests tres llibres, trieu el que vulgueu. Us en podeu fiar: són gent que ha estat molt ben triada. Donar a triar a algú. La llet, prendre's. L'allioli i altres salses, negar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha deixat subornar a canvi de diners o d'algun altre benefici material. anar venut [o trobar-se venut] Estar desorientat per falta de pràctica o d'experiència en una cosa. anar venut [o trobar-se venut] No poder-se fiar d'allò que s'ha d'emprar, de les persones que l'envolten [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que aporta serveis i coneixements professionals o tècnics al fons comú d'una empresa o societat mercantil. Individu, indivídua. Un soci com aquest no és de fiar. [...]