FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliurar (alguna cosa) a la fe d'algú comptant amb la seva fidelitat. Li vaig fiar un secret. Vendre sense cobrar al comptat. No ens volen ni fiar el pa. En aquella botiga no fien. Fiançar . Fer fermances, declarar-se fiador o pagador. Tenir confiança en algú, en alguna cosa. D [...]
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [salir garante de otro] fiar, fiançar. 2 [vender] fiar. En aquella tienda no fían, en aquella botiga no fien. v intr 3 [confiar] fiar, confiar, refiar-se pron. Fiar en su palabra, confiar en la seva paraula. 4 no ser de fiar [una persona] no ésser de confiança. v [...]
v tr 1 [confiar] fiar, confiar. Li vaig fiar un secret, le fie un secreto. 2 [vendre] fiar. 3 abs fiar. En aquesta botiga no fien, en esta tienda no fían. 4 dr [fiançar] fiar, afianzar. v intr 5 [confiar] confiar, fiarse pron (o fiar), tener confianza. Fiar en un amic, confiar en un amigo. Fiar en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, llenties, arròs. Escollir. D'aquests tres llibres, trieu el que vulgueu. Us en podeu fiar: són gent que ha estat molt ben triada. Donar a triar a algú. La llet, prendre's. L'allioli i altres salses, negar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha deixat subornar a canvi de diners o d'algun altre benefici material. anar venut [o trobar-se venut] Estar desorientat per falta de pràctica o d'experiència en una cosa. anar venut [o trobar-se venut] No poder-se fiar d'allò que s'ha d'emprar, de les persones que l'envolten [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que aporta serveis i coneixements professionals o tècnics al fons comú d'una empresa o societat mercantil. Individu, indivídua. Un soci com aquest no és de fiar. [...]