Una de les maneres d'expressar la idea de duració o continuïtat en un temps determinat és fer servir la construcció formada pel verb fer + expressió temporal + que. Per exemple:

Amb aquest mateix sentit, també és possible fer servir el verb portar (o dur) seguit d'una expressió de temps i d'un sintagma adjectival o preposicional o bé d'un verb en gerundi, malgrat que aquesta construcció és més recent i no tan genuïna com l'anterior. Per exemple:

Portem tres anys sense veure'ns.
El meu fill portava mitja hora esperant-me.

D'altra banda, el verb portar també es pot fer servir d'una manera pronominal per indicar que dues persones tenen una determinada diferència d'anys. Per exemple:

Em porto cinc anys amb la meva germana.
Els seus nebots es porten tres anys.