Davant d'un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional, es fa servir la forma tan. Per exemple: 

El meu fill és tan prim com jo. 
Tampoc no vius tan lluny. 
No vagis tan de pressa.

En canvi, s'usa la forma tant davant d'un nom. En aquest cas, funciona com a adjectiu i concorda amb el nom que acompanya. Per exemple: 

Hi ha tant soroll que no sento res del que em dius.
Avui no fa tant (de) vent.  
Fa tanta calor que no puc dormir.
El meu fill té tantes joguines que no sé on endreçar-les.

La forma tant també pot funcionar com a adverbi. En aquest cas pot complementar un verb. Per exemple: 

Ha menjat tant que no pot dir fava. 
No corris tant. 
Treballa tant com la Núria.

Aquest adverbi també pot introduir dos elements idèntics. Per exemple: 

Tant en Joan com la Maria ho sabran fer,
Els seus judicis, tant polítics com literaris, eren encertats. 
Tant legalment com moralment la seva posició és inacceptable.