Resultats de la cerca frase exacta: 18
|
1.
glatir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El cor, bategar amb força. Estar agitat per la cobejança d'una cosa defesa o feta gruar. Si no li ho vols donar, no li ho ensenyis: no el facis glatir. Gruar1 1. Com glateix la festa major, la gent del poble! [...]
|
|
2.
glatir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
|
3.
glatir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [desitjar vivament] suspirar, arder en deseos. 2 fer glatir algú alargarle los dientes a uno. 3 glatir per [anhelar] suspirar (o morirse) por, hipar por. [...]
|
|
4.
glatir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desitjar, consumir-se. 2 Fer glatir algú: Fer gruar. Fer miroies. Fer babarotes. Fer mirallets. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
glatiment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de glatir; l'efecte. [...]
|
|
6.
trinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer trinats. Impacientar-se, glatir. Estar irat. [...]
|
|
7.
alamparse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron glatir intr, delir-se. [...]
|
|
8.
miroia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [cosa que atreu la mirada] miradero m. 2 fer miroies fig i fam [fer glatir] alargar a alguien los dientes, dar dentera. 3 posar alguna cosa per miroia [exposar-la] ponerla a la vista, darla a ver. [...]
|
|
9.
lamparse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron [alamparse] glatir intr, delir-se. Me lampo por beber, glateixo per beure. [...]
|
|
10.
amartelar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [atormentar suscitando amor] fer gruar, fer glatir. 2 [dar celos] engelosir. 3 [enamorar] enamorar. v pron 4 [enamorarse] enamorar-se. 5 [atortolarse] encaramel·lar-se. [...]
|
