Fer (quelcom) sense estudi ni preparació, en el moment que se'n presenta la necessitat. Improvisar un discurs. Tocar un instrument o cantar amb tècnica i creativitat espontànies, sense una escriptura codificada. [...]

Els verbs matisar i improvisar es formen a partir de les paraules matís i improvís; són de la primera conjugació i només afegeixen la terminació -ar a les paraules d'origen. Sovint, per analogia amb altres verbs que es formen amb el sufix -itzar, com organitzar, formalitzar, etc., se senten les [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr improvisar.  [...]

v tr improvisar.  [...]

escriure a rajaploma Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acció d'improvisar. Cosa improvisada. És un autor especialista en improvisacions. [...]

Acció de disminuir; l'efecte. La quantitat en què disminueix una cosa. Procediment de l'art del contrapunt que consisteix a reduir a la meitat, o més, les durades de les notes del subjecte. Glosa melòdica d'una veu principal consistent a improvisar amb valors més petits una [...]

Deixant llibertat d'improvisar als actors en una frase o un moviment de massa o confusió d'un guió. [...]

-da adj [participio pasado de improvisar] improvisat -ada. Una respuesta improvisada, una resposta improvisada.  [...]