En una bona part dels parlars del Principat de Catalunya les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta de parlars és habitual el sistema de rellotge. 

Ara bé, a més dels sistemes de campanar i de rellotge, es pot usar el sistema internacional, que es basa en la indicació numèrica de dotze o vint-i-quatre hores: comença comptant de zero i s'hi afegeixen els minuts, generalment precedits de la conjunció i. També es pot afegir el mot hora (hores) i minut (minuts) a les dues parts de què està composta la notació horària. Per exemple:

Són les cinc (i) quaranta-set. (05.47)
Són les cinc hores (i) quaranta-set minuts. (05.47)

Aquest sistema se sol utilitzar en contextos en què la precisió horària és molt important, com ara horaris de transports, agendes d'actes, etc. Per exemple:

L'eclipsi començarà a les dues (hores) (i) disset (minuts). (02.17)
El vol cap a Istanbul surt a les zero (hores) (i) trenta-dos (minuts). (00.32)

Generalment, quan es fa servir aquest sistema s'usen les xifres, separant les hores dels minuts amb un punt o bé dos punts. Per exemple:

En català no és habitual utilitzar el sistema angloamericà de notació horària: s'anota i es diu les 11 h (i no les 11 a. m. o les 11 am) i les 23 h (i no les 11 p. m. o les 11 pm).