En català, alguns noms (i adjectius) amb el singular acabat en -s són invariables quant al nombre. Per exemple:
alguns noms com ara tos, pols, albatros, cosmos;
els noms que acaben amb el sufix grec -itis: rinitis, hepatitis, flebitis, etc.;
els noms que acaben amb -us: cactus, globus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de preposar. Categoria lèxica constituïda per mots invariables que s'anteposen a un constituent sintàctic, normalment nominal, i expressen la relació gramatical que aquest constituent estableix amb un altre. Mot d'aquesta categoria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Categoria lèxica constituïda per mots invariables que modifiquen un verb, un adjectiu, un altre adverbi o tota una oració. Adverbis de lloc, de temps, de manera, de grau. Mot d'aquesta categoria. adverbi pronominal Adverbi que pot exercir la funció de pronom. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No definit, que no es pot limitar. Que no es pot definir. Un terme indefinit. En gram., que designa d'una manera vaga o general. L'article indefinit un. Un pronom, un quantificador, indefinit. Un sintagma nominal indefinit. Quantificador indefinit. Els indefinits cada i cap són invariables. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taula o quadre amb les parts invariables de la missa que havia de dir el sacerdot. A l'altar hi havia una sacra al mig i una a cada extrem. Relatiu o pertanyent a l'os sacre, situat en la regió d'aquest os. Nervis sacres. Plexe sacre. Os sacre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mateixa ascensió recta. conjunció magna Conjunció de Júpiter i de Saturn. Allò que serveix per a conjunyir o ajuntar. Categoria lèxica constituïda per mots invariables que relacionen dos mots o grups de mots d'idèntica funció sintàctica o bé [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat significativa que consta d'un o més morfemes, caracteritzada per una certa autonomia funcional dintre d'una oració o un sintagma. Mot gramatical, mot gràfic. Mots variables, invariables. Emprar el mot propi, el mot just. Li va escriure quatre mots. en altres mots En altres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
química en què dues molècules s'uneixen per formar, amb tots llurs àtoms components, una molècula única. compost definit Compost format per elements units en proporcions fixes i invariables. compost d'inclusió Compost en el qual un component forma una xarxa [...]
Casals.
Generalment, quan es fa referència a dos o més membres d'una mateixa família o nissaga, els cognoms es mantenen invariables, tot i que també es poden pluralitzar. Per exemple:
Avui vindran a sopar al restaurant els Bofarull i els Montcada (o els Bofarulls i els Montcades).
Vol estudiar la [...]