FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de primera persona de nombre singular, mot amb què l'autor d'un enunciat es designa a si mateix en el context d'aquest enunciat. Jo ho faré. Ho farem entre tu i jo. La mestra diu que jo no m'hi esforço. Si tu no goses —em va dir ella—, ja li ho diré [...]
En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies [...]
Unitat dinàmica que constitueix l'individu conscient de la seva pròpia identitat i de la seva relació amb el medi; és doncs, el punt de referència de tots els fets psíquics. [...]
Correlat psíquic de l'allò i del superjò. Resulta de la diferenciació que el contacte amb la realitat exterior imposa a l'allò, o estructura psíquica primitiva. [...]
pron pers 1 yo. He estat jo, he sido yo. 2 si jo fos de vós (o de vostè) yo que usted, si yo fuera usted. m 3 [en psicologia] yo, ego. 4 filos yo. 5 el jo pecador crist [oració] el yo pecador. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
L'expressió servidor o un servidor, que s'acostuma emprar per a substituir jo, sembla molt cortès, però en realitat és molt servil i té un sabor excessivament medieval. Es pot suplir en certs casos per aquí. Ex.: Ricard Casamitjana? —Aquí! Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Actor que, representant els personatges que el pacient li indica sota l'impacte del seu propi drama, té una labor d'exploració i d'acció terapèutica, en connexió amb el director del psicodrama. [...]
