Jutjar.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v tr → jutjar  [...]

jutjar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Que pot ésser judicat. Que s'ha de judicar. [...]

Que té poder de judicar o jutjar. Facultat judicativa. [...]

Perdonar (una falta, una pena). Remetre les ofenses, les injúries, rebudes. Ha demanat que li sigui remès el càstig. Remetre un pecat, una culpa. Deixar de fer, de judicar, (quelcom) perquè sigui fet en un altre temps, sigui judicat per altri. Remetre una cosa a la [...]

Determinar en tant o tant el preu, el valor (d'alguna cosa). Ha estimat el collaret en dos-cents euros més que aquell altre joier. Estimar una distància en 30 quilòmetres. Judicar, considerar. El jurat ha estimat que cap obra no mereix el premi. El ciutadà pot fer les [...]

Facultat de judicar el valor de les coses. Secció d'una universitat a la qual correspon una branca general del coneixement. Facultat de medicina, de farmàcia, de ciències, de filologia, de dret, de teologia. [...]

Argument o tema d'una composició, que es posa al seu davant com a títol o introducció. Paraules d'un emblema expressives de l'objecte d'una empresa, d'una institució, etc. Contrasenya utilitzada pels participants en certs concursos a fi que el jurat pugui judicar els treballs [...]