FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada d'aplicar les lleis penals, civils, mercantils, administratives, socials, que té autoritat per a jutjar i sentenciar. Comparèixer davant el jutge. Jutgessa de primera instància. Jutgessa municipal. Jutge àrbitre. jutge pedani Jutge que sols entenia en les [...]
El plural de magistrat jutge, magistrada jutgessa és magistrats jutges, magistrades jutgesses.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.
[...]
La forma femenina de jutge és jutgessa o jutge. Per exemple:
La jutgessa va interrogar els testimonis la setmana passada.
Avui s'ha sabut que la policia va espiar les jutgesses.
Tot indica que la jutge absoldrà l'acusat.
Les jutges encarregades del cas han ordenat de comú acord l'empresonament [...]
Persona que administra justícia mitjançant el coneixement, el judici i la resolució, de conformitat amb les lleis i les qüestions jurídiques que se li presenten. [...]
Persona nomenada pel comitè organitzador d'una competició que s'encarrega de controlar el desenvolupament de les proves d'acord amb el reglament i de fer públics els resultats. [...]
