FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que minva. Lluna minvant. Interval de temps que s'escola entre la llunaplena i la lluna nova. En heràld., lluneta amb les banyes dirigides al flanc sinistre de l'escut. Minvada 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que creix, que va augmentant per graus. Se sentia un soroll creixent. Un entusiasme creixent. Lluna creixent. Interval de temps que s'escola entre la lluna nova i la llunaplena. En heràld., lluneta amb les banyes dirigides cap al flanc destre de l'escut. Augment, especialment del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspecte sota el qual se'ns mostren la Lluna, els planetes, en les etapes successives de llur revolució. Les fases de la Lluna: fase creixent, fase de llunaplena, fase minvant, fase de lluna nova. Quocient entre la part del diàmetre il·luminat i el diàmetre del disc lunar o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
flors. És un home ple de defectes. El món és ple de malagraïts. Un escrit ple de faltes. Estar ple d'inquietud. Que no li manca res. Tenir la plena seguretat d'una cosa. La llunaplena. En ple èxit. La lluna fa el ple, el seu ple. De forma rodona, gens magra. Tenir la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lluna en l'interval de temps entre el pleniluni i el noviluni. lluna nova La Lluna quan, estant entre la Terra i el Sol, és invisible. llunaplena La Lluna quan, estant la Terra entre la Lluna i el Sol, presenta el seu disc totalment il·luminat. estar a la lluna [o estar a la lluna de [...]
1. Posició de la Lluna o d'un planeta quan és en conjunció (lluna nova) o en oposició (llunaplena) amb el Sol. 2. Cadascun dels dos punts de l'òrbita de la Lluna corresponents a les sizígies. [...]