FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primat del gènere Cercopithecus, de cua no molt llarga i amb callositats isquiàtiques. Persona que no fa sinó imitar el que veu fer a altri. fer la mona Fer el ridícul. Embriaguesa. Joc de cartes que consisteix a descartar-se aparellant cartes d'igual valor que els [...]
f 1 zool mona. 2 zool [hembra] mona. 3 zool [Macaca sylvana] mona de Gibraltar. 4 fig i fam [persona que imita] mona. 5 fig i fam [borrachera] mona, paperina, gat m, pinya. 6 jocs mona. 7 taurom gambera. 8 aunque la mona se vista de seda, mona se queda fig i fam encara que es vesteixi de seda, la [...]
f 1 zool mono m, mona. 2 fig i fam [persona que imita] mono m de imitación, mono m, mona. 3 fig i fam [embriaguesa] mona, cogorza, melopea, merluza, pítima, tajada, turca. 4 gastr [coca o pastís] mona. 5 jocs mona. 6 pesc nasa [pequeña]. 7 agafar una mona fig i fam [embriagar-se] coger (o pillar [...]
Mamífer de l'ordre dels primats, de la família dels cèbids, que pot fer fins a 47 cm de llarg i pesar fins a 1,3 kg, amb el pelatge del dors bru o grisós i el de la panxa blanc, crema o taronja, amb taques blanques triangulars a la cara que emmarquen uns grans ulls de color taronja, i amb tres ratl [...]
