Donar neguit (a algú). Aquesta inseguretat el neguiteja. Tenir neguit. Es neguiteja per no res. Tingues paciència: no neguitegis. [...]

El verb que heu cercat es conjuga com pujar.  [...]

Causar neguit. [...]

v tr 1 [causar neguit] inquietar, desasosegar, desazonar, consumir, poner nervioso. Aquesta inseguretat el neguiteja, esta inseguridad le inquieta. v intr 2 inquietarse pron, desasosegarse pron. Tingues paciència: no neguitegis, ten paciencia: no te inquietes. v pron 3 inquietarse, desasosegarse, c [...]

1 inquietar. torturar(fig.) 2 (neguitejar-sepron.) consumir-se, impacientar-se. enneguitar-se desficiejaro desficiejar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v intr 1 [el gato] roncar, filar. 2 fig neguitejar.  [...]

v intr 1 p fr [garabatear] gargotejar. 2 [agitarse] bullir. v tr 3 fig, fam i p fr [preocupar] amoïnar, neguitejar. Lo que ha dicho me escarabajea, el que ha dit m'amoïna.  [...]

v tr 1 [hacer insípido] dessaborir, enfadeir. 2 fig [disgustar] disgustar, neguitejar. 3 [molestar] molestar. v pron 4 [enfadarse] disgustar-se, enutjar-se. 5 [preocuparse] neguitejar-se, frisar intr. 6 fig [sentirse mal de salud] trobar-se malament.  [...]

1 anguniar neguitejar desassossegar inquietar intranquil·litzar turmentar(fig.) 2 (anguniejar-sepron.) ansiejar, estar amb ànsia. basquejar. Que no basquegi, que no li mancarà res del necessari. donar-se mal de cor corcorcar-se, consumir-se d'angúnia. neguitejar-se Manuel Franquesa i [...]

1 alarmar amoïnar preocupar enquimerar intranquil·litzar pertorbar. Certes lectures pertorben l'ànim. contorbar torbar neguitejar desassossegar anguniejaro anguniar agitar intrigar, excitar en algú una curiositat inquieta. 2 (inquietar-sepron.) ansiejar(intr.) enneguitar-seo neguitejar-se [...]