FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa que, amb la seva presència, dificulta una acció, intercepta el pas, roba espai per a fer una cosa, priva el bon funcionament o arranjament d'alguna cosa, etc. Tinc una nosa al coll que no em deixa empassar res. fer nosa Dificultar o privar d'obrar, de funcionar, etc. Traieu aquesta [...]
f 1 estorbo m. L'he deixat perquè soc una nosa per a ell, le he dejado porque soy un estorbo para él. 2 [cosa física] molestia. Tinc una nosa al coll, tengo una molestia en la garganta. 3 fer nosa estorbar, molestar. Aquesta taula fa nosa per a passar, esta mesa estorba para pasar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defensa que es feia al volt d'una nau amb una fila de pavesos. Drap, bandera o gallardet, amb què s'adornen les bordes, cofes, etc., d'una nau. Nosa, embaràs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alliberar-se d'alguna cosa o persona que ens impedeix d'obrar, ens cohibeix, constitueix una nosa, una molèstia. No sabia com desempallegar-me d'aquell compromís. És un home que pertot me'l trobo: no me'n puc desempallegar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar (alguna cosa) a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-se'n. El paquet em feia nosa, i l'he llençat. Ja ho pots llençar, això: no serveix per a res. Llançar. [...]