De vegades, s'usa una construcció formada per un infinitiu (com ara dir, remarcar, assenyalar, indicar, afegir, recordar o destacar), amb un valor proper a la necessitat o l'obligació, en què aquest infinitiu no depèn de cap verb amb forma finita i va seguit d'una subordinada introduïda per que o un sintagma nominal. Cal tenir en compte, però, que aquesta construcció no és acceptable: ha d'estar introduïda per un altre verb, com ara caldre, convenir o voler. Per exemple:

Cal recordar que heu de ser puntuals (i no Recordar que heu de ser puntuals).
Convé dir que les jugadores més joves han fet molt bon paper (i no Dir que les jugadores més joves han fet molt bon paper).
Volem destacar el nostre agraïment a tots els participants (i no Destacar el nostre agraïment a tots els participants).