Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:

• haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
• caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu). Per exemple: Cal treballar amb un casc de seguretat, Cal que treballem amb un casc de seguretat.
• ser necessari + infinitiu (o ser necessari que + verb en subjuntiu). Per exemple: És necessari canviar l'hora del rellotge, És necessari que es canviï l'hora del rellotge.

La perífrasi tenir de + infinitiu, usada en la llengua antiga, actualment no es fa servir en registres formals.

En canvi, no són acceptables altres construccions que expressen el mateix sentit, com ara les següents:

• tenir que + infinitiu. Per exemple: Si voleu aprovar les oposicions heu d'estudiar de valent (i no Si voleu aprovar les oposicions teniu que estudiar de valent).
• haver-hi que + infinitiu (o haver-n'hi que + infinitiu). Per exemple: Hem de fer un viatge a Dublín (i no Hi ha que fer un viatge a Dublín).
• ser precís + infinitiu (o bé, ser precís que + verb en subjuntiu). Per exemple: Cal sortir de l'edifici quan soni l'alarma (i no És precís sortir de l'edifici quan soni l'alarma).