Els verbs complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (i derivats) fan el participi amb la terminació -ert. Cal tenir en compte, però, que en valencià, tortosí i baleàric aquests verbs formen el participi amb la terminació -it: complert (complit) establert (o establit) ofert (o [...]

Trànsit total que arriba a un sistema de comunicacions i que pretén ser cursat, encara que pot ser demorat, perdut o desbordat depenent de l'estat del sistema. [...]

Ofert o promès en vot. Ofrena votiva. Monument votiu. [...]

Algú, prendre, acceptar (allò que li és donat, ofert, tramès, pagat, etc.). Rebre un present. Rebre una cosa en préstec, en penyora. Rebre una gratificació. Rebre el preu dels seus serveis. Arribar a algú (allò que li és adreçat, tramès, etc [...]

pecuniari ofert per l'Estat o els particulars a les persones que exporten o importen articles de comerç o prenen a llur càrrec una empresa d'utilitat pública, als abonats d'un diari, etc., a fi d'encoratjar els abonaments, als subscriptors d'una emissió de títols, a les persones que [...]

al poliesportiu. La famosa pianista ha ofert un concert esplèndid.  [...]

promès de fer-ho tot seguit. Hem decidit d'anar-hi demà mateix. M'han ofert de venir a ajudar-nos. Ja hem resolt de no escriure-li més. Veges de fer-ho aviat. Els pregà d'assistir-hi. Ens han demanat de trametre'ls-ho. L'infinitiu en funció de subjecte d'un verb precedent. No m'era [...]

exemple: Aquests dies fem oferta [del preu] de l'oli d'oliva. En canvi, quan es vol indicar que es fa oferta pública d'una feina, un producte o un servei, el verb adequat és oferir (les formes del participi del qual són ofert, oferta, oferts, ofertes). Per exemple: En aquest centre s'ofereixen dues [...]

éssers inanimats, tot i que presenten certes restriccions per designar entitats no humanes. En general, és optatiu l'ús del reforç mateix, però és obligatori quan l'antecedent del reflexiu és inanimat. Per exemple: Ell (mateix) s'ha ofert a acompanyar-me. Només pensa en ella (mateixa). La proposta va [...]

'empresa familiar. M'han ofert (de) fer una obra de teatre. No gosava (de) dir-li que l'estimava. Hi ha casos, però, en què és obligatori introduir l'infinitiu en funció de complement directe amb la preposició de. Es tracta de verbs com ara mirar ('procurar'), pregar, provar, dir ('proposar') o assajar [...]