FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposar a l'acció de l'oreig, de l'aire. Orejar un vestit perquè se'n vagi una olor que l'impregna. Rebre l'acció de l'oreig, de l'aire. Sortir algú a donar un volt per orejar-se. [...]
v tr 1 [orear] airejar, orejar. 2 fig [dar publicidad] esventar, esbombar. v pron 3 airejar-se. Sal, que en la calle te airearás, surt, que al carrer t'airejaràs. 4 [resfriarse] agafar un cop d'aire. [...]