Persona que té molta barra, moltes penques. El seu germà sempre ha estat un penques: has vist mai que treballés? [...]

Fer penques (d'una cosa), esqueixant-la longitudinalment. Espencar els suros. Tallar (el bacallà, la cansalada, etc.), a penques, a bocins. Esqueixar (una branca). [...]

Que té penques. [...]

Herba de la família de les compostes, robusta, semblant a la carxofera, però de fulles i bràctees involucrals espinoses, i amb els capítols d'un blau intens, cultivada per aprofitar-ne les penques, comestibles quan són tendres, les flors per a fer quallar la llet, les [...]

Tira ampla i gruixuda que es treu d'alguna cosa. Una penca de pebrot. Una penca de cansalada. Panna llarga i ampla de suro. tenir bones penques Tenir bons palpissos. haver-n'hi una penca Expressió que s'aplica a una persona alta i prima. tenir penques Tenir desvergonyiment. Tija [...]

medicinals, o els pecíols comestibles, suculents i àcids, les penques. [...]

m amer fam penques, barrut.  [...]

-uda adj fig [de bones penques] rechoncho -cha, gordinflón -ona.  [...]

f 1 [d'una vianda, etc] tajada, loncha [gruesa]. Una penca de cansalada, una tajada de tocino. 2 [de suro] corcha. 3 bot penca. 4 ésser un penques fam ser un caradura (o un fresco, o un frescales, o un cara, o un carota), ser más fresco que una lechuga. 5 no tenir prou penques de... fig i fam no [...]

m 1 [chanclo] xancle. 2 amer [del maíz] panotxa tendra. 3 amer fam [carga] molèstia. 4 ¡qué choclo! amer fam quines galtes!, quines penques!, quina barra! [...]