En certs casos, és possible fer servir tant la preposició per com per a davant de sintagma nominal, pronom o adverbi. Es tracta dels casos següents:

1. En complements que indiquen orientació o intenció. Per exemple:

Estudia per advocat.
Estudia per a advocat.

2. En complements que expressen opinió o punt de vista. Per exemple:

Per ell, anar-hi amb avió és massa arriscat.
Per a ell, anar-hi amb avió és massa arriscat.

Per l'opinió pública la pujada contínua de l'electricitat és un escàndol.
Per a l'opinió pública la pujada contínua de l'electricitat és un escàndol.

3. En complements que expressen un valor concessiu, amb valor no ponderatiu ('malgrat'). Per exemple:

Pel lloguer tan barat que pagues, tens un senyor pis.
Per al lloguer tan barat que pagues, tens un senyor pis.

4. En complements que expressen temps, quan fa referència a un termini fix en el futur. Per exemple:

Ho heu de tenir llest per demà.
Ho heu de tenir llest per a demà.

5. En expressions com no haver-n'hi per (a) tant i no donar per (a) gaire. Per exemple:

Apa, que no n'hi ha per tant!
Apa, que no n'hi ha per a tant!

Ha dormit poc i ja no dona per gaire més.
Ha dormit poc i ja no dona per a gaire més.

6. Finalment, en l'expressió per sempre s'usa preferentment la preposició per, perquè emfasitza la durada, tot i que l'ús de per a és admissible. Per exemple:

Se'n va anar per sempre més (millor que Se'n va anar per a sempre més).