Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 7700/6

Títol

Usos de 'per' o 'per a' davant d'infinitiu (1) 

Valor de finalitat 

Nova gramàtica 

Resposta

Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès).

Una altra opció, independentment del parlar, és mantenir la distinció tradicional d'aquestes dues preposicions en les construccions finals: 

1. S'usa per en construccions finals en què, a més del propòsit o destinació pel qual s'actua, es fa referència a la causa o motiu que origina l'acció. Aquest infinitiu generalment depèn d'una oració principal formada per un verb d'acció, però també pot dependre d'un sintagma nominal que està relacionat amb un verb d'acció. Per exemple:

Havíem anat a Girona per visitar el meu oncle.
No parla per no molestar. 
Li volia explicar l'anada a Girona per visitar el meu oncle. 
(l'infinitiu visitar depèn del nom anada, el qual, al seu torn, prové del verb anar).

2. En canvi, s'usa per a en els casos següents:

2.1. Quan la construcció final no depèn d'un verb d'acció, sinó dels elements següents:

  • un verb que expressa un estat o una qualitat del subjecte, o bé expressa necessitat, obligació, profit, mancança, suficiència, etc. Per exemple:
    Per a muntar el negoci necessita molts diners (l'infinitiu depèn de necessita).
  • una perífrasi d'obligació. Per exemple:
    Per a arribar al castell, heu de continuar recte.
  • noms i adjectius que no estan relacionats amb verbs d'acció. Per exemple: 
    En aquesta botiga hi ha detergent per a rentar la roba (l'infinitiu depèn del nom detergent). 
    Aquesta carn no és bona per a menjar (l'infinitiu depèn de l'adjectiu bona).

2.2. Quan la construcció final depèn d'un predicat d'acció però:

  • es fa servir en una construcció impersonal o passiva. Per exemple:
    Les normes s'acorden per a complir-les.
  • l'infinitiu indica l'ús o la destinació que es dona a una cosa amb verbs com emprar, habilitar, fer servir, usar, utilitzar, etc. Per exemple:
    He fet servir aquest ganivet per a escatar el peix que has comprat aquest matí.
  • el subjecte de l'infinitiu no coincideix amb el de l'oració principal. Per exemple:
    El director va enviar un representant de l'empresa per a escoltar les explicacions dels treballadors (qui escolta les explicacions dels treballadors no és el director, sinó el representant de l'empresa).

 

Classificació

Categoria
Sintaxi
Abreviacions