Resultats de la cerca bàsica: 48

1. Noms invariables / Plural del mot llapis: llàpissos o llapis?
Font Fitxes de l'Optimot
En català, alguns noms (i adjectius) amb el singular acabat en -s són invariables quant al nombre. Per exemple: alguns noms com ara tos, pols, albatros, cosmos; els noms que acaben amb el sufix grec -itis: rinitis, hepatitis, flebitis, etc.; els noms que acaben amb -us: cactus, globus [...]
2. Plurals de noms i adjectius acabats en -sc, -st, -xt, -ig
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms i els adjectius acabats en -sc, -st i -xt poden fer el plural de dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os. Així, el plural de risc pot ser riscs o riscos, el de cost pot ser costs o costos, i el de pretext, pretexts o pretextos. Els noms i els adjectius acabats  [...]
3. isogonal
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conserva els angles invariables, s'aplica a una transformació matemàtica. [...]
4. preposició
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de preposar. Categoria lèxica constituïda per mots invariables que s'anteposen a un constituent sintàctic, normalment nominal, i expressen la relació gramatical que aquest constituent estableix amb un altre. Mot d'aquesta categoria. [...]
5. adverbi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Categoria lèxica constituïda per mots invariables que modifiquen un verb, un adjectiu, un altre adverbi o tota una oració. Adverbis de lloc, de temps, de manera, de grau. Mot d'aquesta categoria. adverbi pronominal Adverbi que pot exercir la funció de pronom. [...]
6. indefinit -ida
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No definit, que no es pot limitar. Que no es pot definir. Un terme indefinit. En gram., que designa d'una manera vaga o general. L'article indefinit un. Un pronom, un quantificador, indefinit. Un sintagma nominal indefinit. Quantificador indefinit. Els indefinits cada i cap són invariables. [...]
7. sacre 2 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taula o quadre amb les parts invariables de la missa que havia de dir el sacerdot. A l'altar hi havia una sacra al mig i una a cada extrem. Relatiu o pertanyent a l'os sacre, situat en la regió d'aquest os. Nervis sacres. Plexe sacre. Os sacre.  [...]
8. Abreviatures: plural
Font Fitxes de l'Optimot
formació dels plurals. Per exemple: admdor. (administrador) / admdors. (administradors) Sr. (senyor) / Srs. (senyors) ctra. (carretera) / ctres. (carreteres) pda. (pujada) / pdes. (pujades) S'han de respectar les variacions de les preposicions i els articles de les abreviatures compostes. Per exemple [...]
9. característic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
característica dels plurals catalans. Nota distintiva en una escala diatònica. Part entera d'un logaritme. Actor especialitzat en la interpretació de personatges d'edat o que requereixen una certa transformació física.  [...]
10. conjunció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mateixa ascensió recta. conjunció magna Conjunció de Júpiter i de Saturn. Allò que serveix per a conjunyir o ajuntar. Categoria lèxica constituïda per mots invariables que relacionen dos mots o grups de mots d'idèntica funció sintàctica o bé [...]
Pàgines  1 / 5 
Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>