De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració.

1. Complement indirecte

Segons si el complement indirecte de tercera persona del singular és un ésser animat o no, s'opta per un pronom o l'altre.

1.1. Animat

Generalment, es fa servir el pronom li. Per exemple:

A la Mercè li comprarem un barret.
Li trucaré demà, a en Jordi.
No li convé anar a dormir tard.
Li agrada en Jaume.

Ara bé, hi ha verbs que, en determinats contextos, pronominalitzen aquest complement animat per hi. Es tracta de verbs com presentar, recomanar o lliurar, que quan porten un complement directe de primera o segona persona de singular o plural (representat per em/ens, et/us) i un complement indirecte de tercera persona de singular, substitueixen aquest complement indirecte per hi. Per exemple:

M'hi van presentar al cap de Departament.

1.2. Inanimat

Generalment, es fa servir el pronom hi. Per exemple:

Hi posarem el nom, a la cartera.

Ara bé, hi ha verbs com proporcionar o concedir que pronominalitzen amb li. Per exemple:

Hem pintat la cuina: aquest color li proporciona un aire diferent.

Això no obstant, amb els verbs posar i dedicar aquest complement es pot representar tant per hi com per li. Per exemple:

Posa-hi sucre, al cafè o Posa-li sucre, al cafè.

Això també es dona, en alguns parlars, amb frases com No hi/li donem gaire importància a aquest assumpte o A aquesta pastisseria hi/li sobren els encàrrecs.

2. Complement d'una preposició locativa

Quan el complement d'una preposició locativa és un ésser animat, aquest complement se substitueix amb el pronom li, mentre que quan és un ésser inanimat se substitueix amb el pronom hi. Per exemple:

Li han passat a prop (a una persona), però Hi han passat a prop (de la figuera).

3. Complement de règim (animat)

Generalment, el complement de règim animat es pronominalitza amb hi, però en alguns casos també es pot pronominalitzar amb li. Per exemple:

No se li assembla gaire, a la seva mare o No s'hi assembla gaire, a la seva mare.