El verb amenaçar és transitiu, és a dir, porta complement directe: Aquests núvols amenacen pluja. Però, a més a més, pot regir complements introduïts per les preposicions amb o de o la conjunció que seguida d'una oració. Exemples:

El va amenaçar amb una arma blanca.
La van amenaçar amb l'expulsió.
Els balcons amenaçaven de caure.
Els amenacen que els faran fora del pis si no paguen el lloguer.