El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple: 

Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió.
El va instigar a cometre el robatori.

Algunes oracions es poden presentar sense complement directe. En aquests casos cal tenir en compte que el complement que regeix el verb instigar ha d'anar introduït per la preposició a, és a dir, l'estructura és 'instigar a una cosa'. Per exemple: 

Aquell jove tenia tendència a instigar a la rebel·lió.