FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. Li va venir el rampell d'anar-se'n. Quin rampell t'agafa, ara? Tot ho feia a rampells i mai no acabava res del que començava. Manifestació sobtada d'un estat anímic. Endut per un rampell, el va bufetejar. Rampell de bogeria, rampell d [...]
m 1 arranque, pronto. Li ha agafat un rampell, le dio un pronto. 2 antojo, ventolera f. Li va venir el rampell d'anar-se'n, le dio la ventolera de irse (o se le antojó irse). 3 a rampells a mi (o tu, o su) antojo, según se me (o te, o le) antoja. No facis les coses a rampells, no hagas las cosas a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos, arribar a tocar amb certa violència un altre. La pedra va anar a pegar contra la paret. Vaig pegar de cap a la paret. Venir sobtadament. Li va pegar un rampell. Li va pegar per plorar. Donar (un cop, una empenta, etc.). Li vaig pegar un cop de puny, una puntada de peu. Em va pegar [...]
m 1 fam [movimiento] sobtada f. 2 fam rampell, ram. Un repente de ira, un rampell d'ira. 3 de repente de sobte, de cop i volta, tot d'una, de cop i sobte, tot d'un plegat. [...]