FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que ha de dirigir la conducta de les persones, en l'estudi d'una ciència, en la pràctica d'un art, en l'execució d'alguna cosa. Una regla de conducta. Les regles de la urbanitat. La regla d'un convent. La regla de sant Benet. Les regles de la lògica. Les regles de l [...]
registres.
En canvi, malgrat que en alguns parlars hi ha tendència a ensordir la consonant oclusiva, amb geminació o sense, aquesta pronúncia s'evita en registres formals. Per exemple:
[bbl]: noble, doble; noblesa, doblement (i no [ppl] o [pl])
[ggl]: arreglen, regla; arreglessin, reglament (i no [kkl [...]