FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que ha de dirigir la conducta de les persones, en l'estudi d'una ciència, en la pràctica d'un art, en l'execució d'alguna cosa. Una regla de conducta. Les regles de la urbanitat. La regla d'un convent. La regla de sant Benet. Les regles de la lògica. Les regles de l [...]
registres.
En canvi, malgrat que en alguns parlars hi ha tendència a ensordir la consonant oclusiva, amb geminació o sense, aquesta pronúncia s'evita en registres formals. Per exemple:
[bbl]: noble, doble; noblesa, doblement (i no [ppl] o [pl])
[ggl]: arreglen, regla; arreglessin, reglament (i no [kkl [...]
Situació del jugador que arriba al green com a mínim amb dos cops per sota del par, de manera que està en condicions de fer el forat amb el nombre de cops establert. [...]
Conjunt de normes que regulen la vida quotidiana i el comportament que cal seguir en una comunitat monàstica, un orde religiós o una congregació. [...]