Caure per un pla inclinat, moure's al llarg d'una superfície, donant voltes sobre si mateix. Els rocs despresos rodolaven fins al fons de la vall. Fer rodolar un tronc d'arbre. De l'empenta el va fer anar rodolant per terra. Pivotar 1.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Desplaçar-se, un lluitador, sobre el tapís girant al voltant de l'eix longitudinal del seu cos. [...]

v intr rodar, caer (o caerse) rodando.  [...]

(≠ rossolar) (Rodolar significa davallar donant voltes sobre si mateix; rossolar, per contra, davallar lliscant per un rost.) capgirellar capitombar tomballar, tomballejaro tombassejar esbarrar-se, caure rodolant per un rost. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Desplaçar la pilota per la superfície del camp de joc fent-la girar sobre ella mateixa. [...]

Rodolar 1.  [...]

Acció de rodolar. [...]

Excedir-se, errar-se, dir o fer disbarats. Qui molt xerra molt s'esbarra. Desprendre's (d'una cosa). Caure, rodolar, pendent avall. L'ase s'esbarrà per aquests rodals. Trencar-se les barres.  [...]

Acció de rodolar. En fís., desplaçament d'un cos que roman en contacte amb la superfície d'un altre, mitjançant un moviment de rotació del primer, que el fa avançar sobre el segon sense que hi hagi lliscament entre les dues superfícies. [...]